És l'hora de decidir

El 6-J (6 de juliol) marca un moment transcendental pel futur del FC
Barcelona i, com en les grans ocasions, el soci s'haurà de mullar. A
favor o en contra de la censura, però haurà de decidir. Pensem que el
nostre vot té molta força, és el nostre dret més representatiu com a
socis, és on nosaltres prenem la decisió sobre el tarannà del club.
Així doncs, entenem que no és una cosa supèrflua, que mereix prou
importància i reflexió per estudiar-ne el veredicte. Des d'aquest blog
hem intentat aportar informació per poder realitzar un anàlisis
fonamentat, més enllà del que ens diuen els diaris i els interessos
que hi hagi darrere de tot plegat.

Del que ens hem de conscienciar és de la importància de la nostra
decisió, hem de fer front a la mandra i hem de fer valer el nostre
parer. Des d'aquest espai hem fet respectar la nostra opinió, des de ja fa unes setmanes, quan gairebé ningú expressava el seu acord amb
nosaltres, però poc a poc hem pogut veure que en som molts, i que també sabem fer soroll i dir el què pensem.

En els últims dies hem vist com una allau d'internautes ens escrivien
i recolzaven la nostra opinió: nous blogs, webs, articles d'opinió de
periodistes, cartes de lectors als diaris... els formats han estat
múltiples i les formes diverses, però l’opinió només una: volem un
club estable, solidari, honrat i amb il•lusió. Uns moments que ja hem
viscut durant cinc anys i els quals podem reviure amb les
mateixes persones que ens hi van portar, l’actual junta.

El 6 de juliol, decidim plegats el què volem.

Us passem el link de la web de la junta directiva on raonen amb motius de pes perque recolzar l'actual junta. Siguem positius! http://www.siguempositius.cat

Sandro Rosell fa dies que espera....

A continuació us mostrem l'escrit d'un email que ens ha arribat des de josocdelFCBarcelona@gmail que circula per la xarxa. La notícia de la qual parla sembla prou important com per fer-ne ressò.

"Sóc un aficionat blaugrana que ja no aguanta més la situació actual. Un aficionat que veu, respira i sent com tothom s'avalança sobre el FCBarcelona que els mitjans ens venen com un malalt en fase terminal que ja no pot recuperarse. On són els centenars de milers de persones que vam cel·lebrar units i agermanats les dues lligues i la Champions? Jo no els veig per enlloc. Ara és el moment de sortir i cridar més que mai que Tots units fem força! Que mai ningú no ens podrà tòrcer. Jo em comprometo a fer tot el que estigui en les meves mans per aconseguir-ho i aquí en teniu el primer exemple. N'hi haurà més, us ho prometo.

Tal i com confirma la notícia d'ONA Fm que podeu veure a continuació, la mà dreta de Sandro Rosell, Toni Freixa, ha estat contactant de forma habitual amb Oriol Giralt i els seus col·laboradors amb els quals promou la Moció de Censura. A més a més, aquests contactes es venen donant des de fa un parell d'anys (2006), quan aquests van provocar la convocatòria d'eleccions degut a la demanda que van interposar contra la Junta de Joan Laporta per l'afer dels abals bancaris.

Tot això no fa més que demostrar, que Sandro Rosell, des de que va sortir per la porta del darrera del club culé, ha utilitzat totes les vies i eines possibles per desestabilitzar l'entitat, amb l'únic fi d'acabar amb la directiva actual sense tenir en compte com quedava de malmesa la imatge del club en tots els estaments i les possibles conseqüències de tot plegat.

Que cadascú faci el que vulgui, però que ho faci donant la cara.

Jo sóc del Barça, i això no m'agrada. I a tu?"

NOTÍCIA ONA FM. Els promotors de la moció contra Laporta van mantenir contactes amb Toni Freixa, home de confiança de Rossell

El dia abans de la presentació formal de la moció de censura, Toni Freixa va contactar personalment amb un col•laborador molt proper a Oriol Giralt, que com ja és sabut és el promotor de la moció de censura. Es tracta de Josep Juanmartí que, com dèiem, es va veure amb Toni Freixa en dependències d’un immoble situat al carrer Deu i Mata de Barcelona on Freixa i Sandro Rosell hi tenen instal•lats despatxos professionals. Consultat per Ona fm, el propi Freixa ho ha reconegut, tot i que ha volgut remarcar que la trobada no va tenir res a veure amb la moció de censura que es presentava el dia després. Anteriorment a aquesta trobada Oriol Giralt i Toni Freixa han mantingut diversos contactes personals i telefònics des de fa dos anys, com a mínim. L’últim va ser aquest passat dimarts. Tant Giralt com Freixa insisteixen que aquesta última trobada va ser va ser casual i que no té res a veure amb la moció de censura. A part dels esmentats, Toni Freixa ha mantingut contactes amb altres membres de l’entorn d´Oriol Giralt que han col•laborat activament en la recollida de signatures de la moció de censura. L’ex assessor de la junta directiva i mà dreta de Rosell també s´ha vist en diverses ocasions, amb Robert Blanch, que va cedir el seu local a Oriol Giralt perquè hi pogués recollir signatures. El local de Robert Blanch és la seu de l´Associació de Defensa del Soci que ell mateix va fundar. Freixa s’ha limitat a confirmar aquesta relació amb Robert Blanch, però de nou insisteix que no té res a veure amb la moció. D´altra banda, el Vicepresident del Barça responsable de l´àrea de màrketing, Jaume Ferrer, considera que els contactes dels promotors de la moció de Censura a Joan Laporta amb Toni Freixa certifiquen que hi ha interessos concrets per fer fora l´actual Junta directiva. Pel que fa al front judicial que afronta Joan Laporta, la figura de Toni Freixa també hi apareix relacionada. Per exemple en el procés judicial que se segueix perquè l’actual Junta avali econòmicament la seva gestió o quedi inhabilitada. Aquesta demanda, la va presentar Vicenç Pla que va fonamentar la seva acusació contra la directiva del Barsa a partir d´un informe previ fet per un expert que en els mesos anteriors havia mantingut contactes sovintejats amb Toni Freixa. Freixa nega que hi tingui res a veure igual que amb la demanda que va provocar les eleccions del 2006. Aquella demanda la va presentar Joan March Torné i el seu advocat era Juan Manuel De Foronda, vell conegut de Toni Freixa amb qui va compartir promoció a la Universitat.

Els moviments a favor de Joan Laporta i la seva junta mouen peça.

Vista l'agressivitat dels promotors de la Moció de la Censura i la dimensió que està agafant tot plegat, diversos moviments blaugranes s'han començat a movilitzar per fer front a aquells qui intenten vendre la moto de que el Barça està en el llindar de l'Apocalypsie i que no hi ha marxa enrera. No és així, i la majoria ho sabem i hem de lluitar per fer-ho saber a la resta de socis i aficionats blaugrana. En són clares mostres aquest mateix bloc, el bloc http://laportapresident.blogspot.com, el bloc http://adnblaugrana.blogspot.com o el recolzament mostrat per la Coordinadora de Penyes Blaugrana de les Illes Balears, la carta publicada el passat diumenge dia 8 de Juny en el diari Avui de L'Eloi Font o l'article de Fermí Puig de divendres 13 de Juny a La Vanguardia d' entre d'altres.

No ens quedem amb els braços creutats i lluitem fins al final per que acabi guanyant "el seny i la rauxa" i no el "con faldas y a lo loco".

A continuació teniu adjunt el text de la carta publicada al diari Avui.

Carta al President

En aquests moments difícils per al President del FCB i, per extensió, per a tota la seva junta directiva, vull expressar des d'aquestes línees el meu màxim recolzament a tots ells pel molt que han fet durant tots aquests anys que han governat el nostre club i per la imatge transgressora, valenta, moderna, profundament blaugrana i descomplexadament catalanista amb la que em van seduir fa prop de cinc anys.

És cert que s'han comès errors --alguns greus-- però crec que el President mereix que els socis li donem marge per a la reacció. No un xec en blanc, és clar, però sí esperar almenys fins a finals de la temporada vinent. ¿O es que ningú recorda com estava el club fa cinc anys? com pot ser que tinguem tan poca memòria?

No vull restar cap mena de legitimitat a la moció de censura que avui mateix ha quedat refrendada amb la validació de les signatures necessàries per tirar-la endavant. Cal, però, que agitem el famós 'entorn' cada vegada que passem dos anys sense guanyar un títol?

Tan sols m'agradaria recordar les paraules de comiat del nostre darrer entrenador quan va dir: "Espero que el proper que vingui a viure a aquesta gran casa que s'anomena FCB s'ho pugui passar molt bé, amb l'ajuda d'un Barça unit". Paraula de Rikjaard. Paraula de gentleman.

Oriol Giralt va acceptar el recolzament dels Boixos Nois per tirar endavant la Moció de Censura.

Oriol Giralt va rebre 150 signatures dels Boixos Nois tal i com en van fer ressó els mitjans de comunicació del dia 28 de Maig, entre ells el mateix Mundo Deportivo (notícia).

En l’encontre que van tenir l’equip d’Oriol Giralt i una representació dels Boixos Nois al hall de l’hotel Derby de Barcelona, també hi va assistir el membre dels Boixos conegut com a “Jaro” (José Antonio Romero Ors), el qual ha complert una condena de 8 anys de presó per l’assassinat d’un aficionat francés de l’Espanyol el 13 de gener de 1991 (notícia).

Tot i que el sr. Giralt va reconèixer que una de les “úniques” coses que havia fet bé la junta de Joan Laporta era allunyar la violència dels terrenys de joc (amb la prohibició d’entrada dels violents als recintes de l’entitat blaugrana), no va dubtar ni un sol moment a l’hora d’acceptar les signatures del grup radical, demostrant d’aquesta manera que una de les seves màximes és “el fi justifica els mitjans”, sense tenir cap tipus d'escrúpuls i respecte.

¿L'afició blaugrana haurà de tornar a patir la violència al Camp Nou amb el que va costar erradicar els grups violents?

Veient tot l’assumpte amb certa perspectiva, fa “mitja por o por sencera”, el fet de saber que Oriol Giralt s’estigui rodejant de gent com Christian Castellví (amb el pack promocional dels insults a tota l’afició blaugrana i jugadors) i els individuus dels Boixos Nois amb en “Jaro” al cap davant.

¿Són aquests qui volen dur l’estabilitat al club? Us ho diem tot i no us diem res.

RECORDEM: Ja hem dit obertament en d’altres ocasions que aquest blog no es considera ni pro-junta ni pro-moció, és pro-barça, i tothom hi pot dir la seva, sigui animant a uns o als altres. L’únic que intenta és mantenir unit el barcelonisme en moments difícils, en els quals no poden haver lluites internes ni guerres civils per veure si assoleixen els poders els uns o els altres.

Sempre Barça!

Última hora! El Mundo Deportivo a favor de la Moció.

Els nostres col·laboradors han pogut certificar la següent notícia:

Noticia Catradio Christian Castellví confirmant els insults a l'afició! (clicka-hi ara!)

Un apunt important que cal esmentar per entendre la dimensió de tot plegat, és que el diari esportiu El Mundo Deportivo, en la seva pàgina web, no ha donat la notícia dels insults de Christian Castellví als aficionats blaugrana fins que no han sabut que els promotors de la moció, ja tenien les signatures necessàries perque la Moció de Censura prosperés, de manera que quedés contrarrestada la polèmica creada per les paraules de Christian Castellví (àlies Moi a la xarxa) en el seu propi blog. Pot èsser per la relació que Oriol Giralt té amb els sectors més durs de Convergència amb la Junta de Joan Laporta, tal i com es comenta en l'article publicat al blog de "The Digital Garden" http://thedigitalgarden.blogspot.com/2008/05/el-mapa-de-la-mocin.html . Això explica perque La Vanguardia i El Mundo Deportivo no han publicat ja de bona hora la notícia que afirmava que Christian Castellví ha faltat al respecte de l'afició blaugrana.

També comentar a mode de tancament, que el blog Veublaugrana ha pogut confirmar que molts dels seus col·laboradors han volgut afegir comentaris pro-junta i donar a conèixer la notícia de Christian Castellví i han estat censurats de manera flagrant en la versió digital de El Mundo Deportivo, mentres d'altres comentaris realment "ofendosos" dirigits a la Junta i als seus directius han passat filtre sense cap tipus de fre. Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.

Ja n'hi ha prou!

El programa esportiu de Catalunya Ràdio “Els millors anys de la nostra vida” ha confirmat, com ja es comentava a la xarxa, la veracitat de les declaracions “anti-barça” fetes per Christian Castellví, número 2 d’Oriol Giralt en el vot de censura contra la junta directiva del FC Barcelona.
Entre d’altres declaracions, Christian, titllava de “(...)subnormaloide, trasnochado y borreguil público” als aficionats del Camp Nou el 18 de març d’aquest mateix any, sota el pseudònim de Moi en el seu propi blog.

Així com també deia que “el 60 porciento del público del Camp Nou son unos mal-nacidos, desgraciados y babosos”.

La ma dreta de Giralt, amenaçava també amb fer pintades a casa de Johan Cruyff, curiosament aparegudes posteriorment i publicades al blog de Castellví abans que a qualsevol altre mitjà.
El programa de Catalunya Ràdio ”els millors anys de la nostra vida” ha confirmat que la IP de Moi, es correspon amb la de Christian Castellví, utilitzada en el seu blog on realitzava tals declaracions.

Ja ho avançàvem en aquest espai, divulgant la informació apareguda al famós blog “De penalty” , on s’especulava la possibilitat, ja confirmada, de que les declaracions fossin de Christian Castellví.
Més que mai condemnem el qualsevol iniciativa de desestabilitzar el nostre club i, més ara, veient qui hi ha darrere.

Leit-Motive: Tots units fem força!

Vot de confiança neix amb ganes de, si més no, fer reflexionar a l’afició blaugrana. Massa sovint, un mal auguri defineix el sentiment de tots el culers: el pessimisme. Una actitud que últimament es fa més present que mai en l’atmosfera blaugrana i, de la qual, alguns pretenen aprofitar-se’n a través de la censura.

Des d’aquí apel·lem a l’esperit de serenitat, de coherència i sobretot de confiança, un valor escàs i fonamental en qualsevol passió.

Tenim dret a decidir i decidirem, però per valorar amb encert, no ens podem endur per les emocions més immediates. Fa dos anys haguéssim renovat a la actual directiva per dues dècades més, avui li volem fer una moció de censura, no és lògic.

Si es va votar en el seu dia per un projecte, deixem que l’acabin i llavors decidim. Si valorem a una directiva, decidim sobre un mandat global, no sobre una o dues temporades, siguin les bones o les dolentes.

Sincerament, aquesta iniciativa no es pronuncia a favor de cap dirigent, però tenim clar que el Barça que veiem avui dia, amb tot el que ha aconseguit en els últims anys: consolidar cracks mundials, guanyar títols, impulsar causes solidàries pioneres, etc. es mereix, com a mínim...

UN VOT DE CONFIANÇA.